A l’ombra del Papa Luna

Sota l’atenta mirada del Papa Luna ens dirigim a la pintoresca localitat de Peníscola per a representar dos divertits sainets, “La Vespeta” i “Perquè me dóna la gana!”, en un escenari meravellós que ens fa retrocedir fins a l’època dels templers, el Saló Gòtic del Castell. Certament l’entorn no pot ser més suggeridor, una fortalesa inexpugnable situada a la part alta d’un penyal al costat del mar, on és fàcil deixar volar la imaginació per a retrocedir diversos segles i creure que et trobes en plena batalla defensant l’enclavament dels malvats enemics, ja siguen pirates necessitats de sang o banquers disposats a xuclar els teus diners.

Peniscola 1Luis cagat en veure aparèixer els banquers.

Però tot en la vida té els seus pros i les seues contres, i aquesta vegada no anava a ser una excepció, tot el glamur que suposa actuar en tan extraordinari lloc, et cau als peus quan veus davant teu la interminable successió d’escales irregulars, per on s’ha de pujar a mà tot el material necessari per a la representació.

Peniscola 2Carlos convencent a Julio que no és per a tant.

En general un comença fent-se el valent carregant més del recomanable, perquè encara que al principi sembla que no pesa massa mentre puges per la rampa, en arribar a les escales, notes que els teus braços mesuren un pam més i els muscles semblen que estan a punt de dislocar-se. Normalment, un no s’acovardeix, no vols que els altres pensen que eres un cagamandúrries i, sobretot, no estàs disposat a donar la raó al setciències que et va advertir que portaves massa pes. De tota manera, tot seria més fàcil si aquest grup de turistes que tens davant, generalment estrangers d’edat indefinida i mobilitat reduïda, et deixaren passar.

Peniscola 3Pepico pensant en buscar una butaca de la seua talla.

Una vegada superades les escales, i sobretot els turistes, et fa mal fins i tot pensar, estàs a la vora de la mort, però entre tenebres endevines la porta d’accés al Saló Gòtic i camines cap a ella com si fóra l’entrada a la salvació divina. No obstant açò, abans d’entrar has d’esperar que un altre turista acabe de fer les fotos de rigor mentre tu quasi t’esvaeixes. Finalment aconsegueixes dipositar, per no dir llançar, l’objecte assassí que t’ha martiritzat l’última eternitat.

Davant la perspectiva d’haver de tornar a passar aquest suplici, decideixes que és necessari ordenar l’escenari abans de pujar més coses, de comprovar l’estat dels vestidors, d’alinear les cadires correctament, en resum, decideixes escaquejar-te vilment. El problema està en què tots pensen el mateix i no et queda més remei que tornar a la furgoneta a seguir amb el martiri.

Peniscola 4Pasquala dient a Pere que no s’escaquege.

Per fortuna, tot queda compensat en veure que el públic assistent, poc nombrós però molt entusiasta, gaudeix plenament de l’actuació, tal és així que una vegada acabada aquesta, ens agraeixen l’esforç amb una llarga i sentida ovació que ens obliga a tornar a eixir a l’escenari per a correspondre aquesta entranyable mostra d’afecte i dir de cor…

Ha sigut un plaer actuar per a vosaltres!

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sainets i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: A l’ombra del Papa Luna

  1. Daniel R diu:

    Tot un plaer torturar-me amb vosaltres, Enfilats!
    Això sí… la propera vegada a veure si utilitzem el seny i no posem una butaca per a barrufets tenint sillons tan “majos” a mig metre! xDDD

Respon a Grup de Teatre l'Enfilat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>