És sabut que l’art té diverses vessants, però no és necessari que aquestes portin camins independents. Es poden unir, fusionar entre elles, combinar de manera que obtinguem un nou mitjà d’expressió, un art més complet. Així ho entenem nosaltres, per aquesta raó, el passat 18 d’agost, a la localitat de Palanques, realitzem un experiment enriquidor, unir la dansa tradicional i el teatre. La idea estava sobre la taula, ara solament feia falta saber com realitzar-la i, la veritat, és que no sabíem per on començar. Després de pensar-ho a consciència, vam decidir que hauríem d’utilitzar la tècnica d’aquest país que tant d’èxit ha tingut en la seua història; és a dir, aniríem cap enllà i ja improvisaríem alguna cosa. Aquesta manera d’actuar és ideal per a retardar el marró i no haver de trencar-se el cap durant una estona, però arriba un moment que cal fer alguna cosa, a part de resar a Santa Rita perquè s’apiadi de nosaltres i ens il·lumini amb una idea brillant. Allí estàvem nosaltres amb tots els habitants del municipi en el pavelló esperant que comencés l’espectacle promès. Què fer? Hi havien dues opcions: fugir com a covards abandonant al grup de ball a la seua sort o afrontar el problema amb valentia i resolució. No cal dir que l’opció triada va ser la primera, però el fet d’estar el camí d’eixida bloquejat de manera que impedia la nostra fugida, ens va fer reconsiderar l’elecció i quedar-nos. Per anar fent, vam decidir que el grup de danses anara ballant per a despistar al públic, mentre nosaltres aniríem muntant l’escenari. Tots semblaven conformes tret dels músics, que en haver de tocar damunt de l’escenari, temien per la seua integritat física, en veure com passaven fustes per sobre dels seus caps. D’aquesta manera, el públic assistent va poder gaudir d’un espectacle curiós, veient l’execució de danses tradicionals mentre, davant els seus ulls, es creava un bonic escenari per a una representació teatral. No obstant açò, el fet més destacat va ser la presentació en societat d’Edu, el nuvi de Glòria, un xic ben templat que es va guanyar l’admiració de les dones de l’Enfilat, i al que Glòria va haver de protegir davant les mirades lascives d’aquestes, no venint al sopar tradicional que es realitza després de cada actuació. Però no li servirà de res, tard o d’hora caurà en la xarxa, la xarxa de l’Enfilat.
|
Grup de Teatre el Cresol
Web l'Enfilat
Facebook
Twitter
