Aigua de la Font de l’Avellà

Júlia dient: “Se sent, jo no m’he casat per anar a resar”.

Tal va ser la devoció dels seus feligresos que poc després del migdia va començar a descarregar una gran tempesta que va inundar els camps amb la tan preuada aigua. Els devots van continuar resant a la seua patrona en agraïment per la pluja, al que ella va respondre amb més aigua, no debades era la Mare de Déu d’una font. D’aquesta manera vam entrar en un cercle viciós fins que els components del Grup de Teatre l’Enfilat es van presentar en el lloc al crit de: “Deixeu de resar, que a les set actuem i és a l’aire lliure.”

Però quan l’avís va arribar a l’orella de tots els assistents era ja massa tard, i l’opció d’actuar enfront de l’ermita quedava totalment descartada. Què fer? Suspenem l’actuació o busquem un lloc alternatiu a cobert? Però davant la quantitat de gent que havia acudit expressament per a veure el teatre només hi havia una possibilitat; actuar. Immediatament vam posar a treballar els nostres cervells, encara que, a causa de la falta de costum, van començar a traure fum i vam decidir deixar de fer-ho, no fóra que es calfaren massa i no serviren ni per a portar barret.

Polonio hipnotitzant Margarita.

El capellà ens va permetre amablement utilitzar la casa adjunta a l’ermita, on vam trobar una sala que no era molt àmplia, però que amb una mica d’imaginació i certes incomoditats serviria per a oferir al públic assistent una estona divertida contemplant el sainet “Nelo Bacora”. L’experiment va resultar ser un èxit absolut, una nova manera de fer teatre més íntim, més proper. Íntim perquè tenies la gent tan a prop que no solament podies llegir els seus pensaments, sinó que fins i tot podies endevinar què havien menjat. I tan proper, ja que la gent es va veure obligada a estar dempeus, estrets els uns contra els altres per falta d’espai, de manera que per a rascar-se l’orella havien de demanar-li permís a la persona que tenien al costat.

Sopar de germanor sense ànim de gola.

Amb la satisfacció de veure que el públic assistent havia gaudit de valent, vam posar el punt final a una jornada inoblidable amb la degustació d’un suculent sopar sense ànim de gola, només per a recuperar forces, demanant a la Mare de Déu de la Font de l’Avellà que la pròxima vegada no siga tan eficient.