L’Any de Carles Salvador

Roseta i Maria celebrant el debut de Gonzalo.

Els dies previs van estar farcits d’incertesa, perquè la temperatura que feia a la “tropical” localitat de Benassal, desaconsellaven fer l’actuació a l’aire lliure. A no ser que volgueren solucionar el problema de l’atur que pateix aquest país, congelant a la gent per a despertar-la quan haguera acabat la crisi. 

Maria, Roc i Roseta discutint sobre el problema de l’atur.

“Morir gelats o no morir gelats, aquesta és la qüestió”, van recitar en un intent inútil de prendre una decisió, o millor dit, que algú la prenguera per ells. Pot paréixer lamentable deixar que els altres decidisquen per tu, però pitjor és anar a la presó per matar a tot un poble de pulmonia triple galopant. Finalment l’alcaldessa es va comprometre a carregar amb tota la responsabilitat en càs de congelació dels veïns. 

Tòfol i Aniceto combatent el fred.

Més tranquils, van accedir a fer l’actuació a la plaça, més coneguda com a Pati d’en Palanques, i aprovisionar-se de mantes, samarretes ben gruixudes i uns quants litres de begudes espirituals, com ara moscatell o ratafia. Preocupats que el consum excessiu d’aquestes begudes poguera afectar el seu enteniment i el decor, comportant-se en escena com a una rabera de borrecs, van decidir rebaixar-les amb aigua, aigua…rdent.

Toni informant que l’aiguardent està a la cistella.

Però quan tot apuntava a un desastre monumental, amb tots els actors borratxos damunt de l’escenari i el públic congelat a la seua cadira, va aparéixer l’esperit de Carles Salvador i els va dir: “No patiu, us promet que avui no farà massa fred.” “Com pots estar tan segur?”, li van preguntar i el va respondre: “Perquè li ho he demanat a Déu i no es pot negar, perquè aquest és el meu any… 

… l’any de Carles Salvador.”

Els Templats animant la festa d’inici de l’any Carles Salvador.