L’era de la desinformació

Però un excés de comunicació pot portar a una total desinformació, si a açò se li uneix que hi ha gent que té una gran tendència a realitzar continus comentaris graciosos enmig d’una conversa, aconseguim un còctel explosiu que desemboca en un equívoc informatiu de grau elevat, més conegut com “la gran cagada”.

Els membres del Grup de Teatre l’Enfilat som de la idea que si has de fer alguna cosa, cal fer-ho bé, ha de ser espectacular, que destaque per sobre de tot, així que posats a fer una cagada, que aquesta siga descomunal.

Conversa amistosa sobre qui ha fet la cagada més gran.

Tot va començar amb un encreuament de missatges aparentment sense importància i amb to graciós:

• “Fins ara, Pepico meu.”
• “Com que fins ara? Jo no vaig.”
• “Si no vens em quedaré sense novio.”

Tot van ser rialles i bon humor davant l’humor intel·ligent dels nostres companys. Però quan ens disposàvem a carregar el camió per anar a Figueroles a fer l’actuació vam llegir:

• “Fora bromes, jo no puc anar, tinc coses que fer.”

De sobte va descarregar la tempesta, i no ho dic en sentit figurat per a donar-li un aire literari a la situació, sinó que va descarregar una tempesta de debò, un xàfec que representava exactament l’estat d’ànim que regnava en el magatzem: Per culpa d’un malentés, un dels actors creia que no havia d’actuar i no estava disponible.

Calia trobar una solució ràpidament, de manera que de seguida ens vam disposar a engegar la maquinària de pensar i prendre decisions sàvies i assenyades, però prompte ens vam adonar que no teníem aquesta màquina i havíem de ser nosaltres qui prenguérem les decisions. Açò ens va portar a l’única solució possible tenint en compte la nostra capacitat intel·lectual; suïcidar-nos. 

L’advocat amenaçant de demandar-los si se suïciden.

Afortunadament, en un raig de lucidesa, que ben segur no li tornarà a ocórrer, el Senyor President va pensar que podíem enviar-li un taxi perquè li portara a temps per actuar i que després li retornara a casa una vegada finalitzada l’actuació. La sorpresa va ser general, com havia sigut capaç de pensar tant i tan bé en tan poc temps? Ens va confessar que tot era per culpa de l’entrepà de llet condensada amb anxoves que, per estrany que semble, li havia caigut malament.

Demanant amablement al President que no torne a pensar.

Més tranquils davant la promesa del President que no tornarà a pensar i en saber que no era una epidèmia que els poguera afectar, van decidir utilitzar la idea per poder realitzar la representació de les obres “Nelo Bacora” i “Perquè me dóna la gana”, per satisfacció del públic assistent que va poder gaudir d’una nit de teatre malgrat estar en plena…

…era de la desinformació