L’Olleta de la Plana

La policia científica investigant l’objecte misteriós.

Aquest objecte que, com ja hem explicat, denominarem a partir d’ara “olla”, encara que vaja en contra de tota lògica científica; estava repleta d’unes curioses monedes daurades com l’or, però que el seu interior estava format per una estranya substància fosca derivada del cacau. Va ser necessari que vingueren unes deesses de l’Olimp per aclarir-nos que ens trobàvem davant d’una olla plena de monedes de xocolata.

Les deesses vingudes de l’Olimp.

No obstant açò, el més curiós del cas és que van aparéixer un grup de persones vestides amb indumentàries extravagants mantenint una conversa sense sentit.

• En quin segle estem?
• En el segle III abans de Crist.
• I per què comptem els segles en funció d’algú que no coneixem i encara no ha existit?
• Calia posar un punt de referència perquè tots comptàrem igual.
• Per què no han posat com a any zero la fundació de la nostra ciutat, Atenes, que tots sabem quan va ser?
• En el futur ningú sabrà amb certesa la data i s’embolicaran.
• I es recordaran de quan va nàixer Crist?, un personatge anònim que ningú coneix i passarà desapercebut a la història.
• Açò es diu màrqueting.

Acalorada discussió sobre qui serà Crist i la seva importància.

Amb ells anava Euclió, un home espellifat que assegurava que l’olla era seua, que li l’havia donat Licònides, un jove atractiu de bona família, a canvi de poder casar-se amb la seua filla Fèdria. Estava convençut de ser ric, perquè pensava que les monedes eren d’or, i volia invertir tota la seua riquesa en un negoci de gran futur; la construcció d’un aeroport a la província de Castelló que, com que no albergava cap companyia aèria, li permetés tenir un vedat privat de caça.

Euclió enfadat en descobrir que les monedes són de xocolata.

Fèdria i Licònides formaven una parella perfecta que alçava passions allà on anava. Una incessant música d’arpa els acompanyava sempre mentre no paraven de recitar versos cursis d’amor, de rima lamentable i argument deplorable, que convertia la seua presència en una experiència embafadorament insuportable que provocava la desbandada general del públic assistent.

Licònides obligant Estròbil a escoltar els seus versos.

Tot apuntava al fet que es tractava d’un grup organitzat que practicava aqueixa denigrant activitat anomenada teatre, més concretament l’obra titulada “la comèdia de l’olla” de Plaute. Una activitat destinada a pervertir les ments inculcant cultura als infeliços que han sigut enganyats a assistir a aquesta demència. L’aparició d’un gall de palla explicant el perquè d’aquesta bogeria, va donar una mica de seny a la situació. L’explicació era senzilla, eren un grup de persones de l’antiga Grècia, que havia utilitzat una màquina del temps per a acudir a l’època actual i poder així degustar una exquisida recepta de la zona…

… l’Olleta de la Plana