Qui no menja després de fart…

No diga Culla, diga fred. És igual l’època de l’any que acudisca a aquesta pintoresca localitat de l’interior de Castelló, no importa que haja sigut un dels estius més calorosos dels últims temps, és indiferent que la resta del món estiga socarrant-se de calor, si va a Culla no s’oblide d’abrigar-se, doncs allí uns dies fa molt de fred i uns altres molt més.

Jose pensant com alçar-se de la cadira.

Tan abundant va ser l’àpat que, els membres de l’Enfilat, amb prou feines es van poder alçar de la cadira, a més a més, caminar suposava un esforç titànic, per la qual cosa cal agrair que des del restaurant al pavelló el camí fora costa avall, així només van haver de deixar-se caure rodant per a arribar a la seua destinació. El primer pas estava assolit, arribar a l’escenari, ara quedava el més difícil, actuar amb la sensació d’estar embarassat de dotze mesos de tres bessons hiperactius

Mari escoltant que ha d’actuar.

Però la seua professionalitat i els “xupitos” de ratafia servits com a digestius, van ser capaços d’aconseguir el miracle, de manera que el públic assistent va poder gaudir de dos divertits sainets: “La Vespeta” i “Nelo Bacora”.

Però com se’l pot menjar?

Cal destacar a Manolo, el nostre Nelo particular, que va ser capaç de menjar-se, amb tota la tranquil·litat del món i sense sufocar-se, el xocolate que li serveixen durant l’obra, ningú sap on se’l va posar, però ja ho diu la dita popular:

“Qui no menja després de fart, no treballa després de cansat”.