Vicent Serra, pels camins de l’entranya

Vicent Pau Serra i Fortuño

El Teatre Principal de Castelló es va quedar xicotet per a acollir la quantitat de conciutadans que van voler compartir amb ell aquesta entranyable vetllada, doncs Vicent Serra va estar present en tot moment, i no solament en el record, sinó en els cors de cadascun dels assistents.

Vam ser capaços de percebre la seua presència física en les diapositives que es van projectar durant la representació, i també la seua presència espiritual en totes les actuacions que la componien, actuacions realitzades per diverses associacions culturals de la ciutat que han format, o millor dit, formen part de la seua vida com a mestre, divulgador de les tradicions populars o poeta.

Vam gaudir del seu fi humor, de la seua sensibilitat poètica, del seu compromís cultural…, però sobretot, vam gaudir del seu exemple com a persona, de la possibilitat de compartir amb ell unes meravelloses experiències que, malgrat la seua curta durada, van ser tan intenses que van omplir la nostra ànima d’una immensa energia positiva.

Tal va ser la intensitat de l’experiència que el teatre se va omplir d’emotivitat, i molts dels assistents no van poder evitar vessar algunes llàgrimes, però no van ser llàgrimes de dolor per la pèrdua d’una persona volguda, doncs ell mai se’n ha anat, van ser llàgrimes d’alegria en retrobar-te amb un bon amic, un amic senzill i sensible del que no et vols separar. L’homenatge no va ser un comiat, va ser un reconeixement, va ser una salutació, va ser un retrobament amb una bona persona que camina…

“Pels camins de l’entranya”.